L'avellana de Reus té la distinció com a Denominació d'Origen Protegida (DOP) reconeguda per la Generalitat de Catalunya. La DOP ocupa les comarques de la província de Tarragona, tot i que a Catalunya també existeixen explotacions fora de la DOP però en comparació molt petites. Per comarques les que en produeixen són: Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta. Actualment, Reus centralitza el 80% del comerç de tota la producció estatal. De fet, les 6 comarques de la denominació concentren el 95% de la producció estatal d'aquesta fruita seca. Als seus inicis la recol·lecció era manual, en l'actualitat s'empren màquines recollidores-netejadores, que comencen a treballar a principis de setembre fins a l'octubre.
Les avellanes per estar incloses dins de la DOP han de tenir unes mesures determinades i han de ser de les varietats tradicionals d'aquestes comarques: Negreta (la més conreada), Pauetet, Gironella, Morella i Culplana. L'avellana de Reus és més petita, té més gust, més olor, és més dolça i menys blanquinosa que la turca, la seua gran competidora. La forma de presentació d'aquestes avellanes és diversa: amb closca (tal qual s'ha recollit), en gra i torrada. El conreu de l'avellana està present a Tarragona des de fa més de 600 anys. Ja des del 1271 la Llotja de Barcelona tenia una comissió del comerç d’aquest fruit, i durant el segle XIII i XIV, es va consolidar. El 1862 una assemblea del prestigiós Institut Agrícola Català Sant Isidre va recomanar el canvi de les vinyes per avellaners davant de la crisi del sector.
De la crisi a la DOP
Aquesta fruita seca i tot el sector han passat diferents crisis en els darrers anys. La competència de l'avellana turca ha deixat per terra molts cops el preu d'aquest producte afectant seriosament el sector. La crisi més profunda comença en l'any 1990 i ha durat fins al 2002. En tot aquest període s'ha passat de més 35.000 hectàrees a principis dels noranta fins a les 16.000 actuals. Des de fa dos anys, la reducció de producció del sector a Turquia ha afavorit una millora en els preus i ha alleugerit la situació dels pagesos europeus de l'avellana.
Des de les organitzacions agràries s'ha defensat el valor multifuncional i d'arrelament de la població al territori d'aquest conreu, per evitar la seva probable desaparició en un context de lliure comerç total. Una de les màximes reivindicacions havia estat aconseguir un ajut permanent per al sector per assegurar la seua supervivència, que després de nombroses protestes, es va concedir a la darrera reforma de la Política Agrària Comuna (PAC). “Per evitar les crisis de preus el que hem de fer és equilibrar l'oferta i la demanda que se situa al voltant d'unes 500.000 tones en l'àmbit mundial.
“La DOP Avellana de Reus es va plantejar entre els productors per primer cop entre els anys 1988-89 a causa de la crisi del sector provocada per l'entrada massiva d'avellana turca a baix preu. L'objectiu era aconseguir diferenciar el producte davant el consumidor d'un competidor que oferia molt bon preu però no tanta qualitat com els conreus catalans”, indica Guinovart.“Una DOP és un valor afegit de diferenciació en el mercat en un context de globalització econòmica. Però aquest valor no s'obté de manera immediata, s'ha de treballar per donar-lo a conèixer al consumidor. “Cal que, alhora que es fa coneixedor al ciutadà, també se li ha de fer accessible el producte de qualitat en les cadenes de distribució, per això hem hagut de treballar molt per aconseguir que prop de 40.000 kg surtin al mercat amb el segell de la DOP”, afirma Guinovart. Darrerament, la Generalitat de Catalunya ha fet una campanya de promoció dels productes amb denominacions d'origen o geogràfiques.
L'avellana és molt valorada en el sector de l'alimentació. Els seus usos principals són la pastisseria, per fer bombons, xocolata, torrons, gelats, tot i que també es consumeix torrada com a aperitiu i postres. Una altra són les salses i picades de les quals la més coneguda és la romesco que s'empra per als calçots. La composició dels nutrients que contenen les avellanes és d'un 16% de proteïnes, un 6% de lípids, un 16% de glúcids i un 6% d'aigua, cosa que les fa importants per a les avellanes.
